The effectiveness of mindfulness in the treatment of Attention Deficit Hyperactivity Disorder in children and adolescents: A bibliographic review
DOI:
https://doi.org/10.35290/ru.v4n1.2025.1570Keywords:
ADHD, mindfulness, intervention, neurodevelopment, teenagersAbstract
This review study examines the effectiveness of mindfulness treatment for Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) in children and adolescents. This disorder is characterized by low attention and high impulsivity and hyperactivity in the neurodevelopmental stage, which hinders the ability of emotional regulation, executive functions and well-being of the person. Given the prevalence of ADHD in children and adolescents, mindfulness interventions (MBI) are an effective non-pharmacological treatment method to improve this symptomatology. A search was carried out in the following databases: Web of Science, PubMed, Scopus, Dialnet and Google Scholar, and twenty articles were selected using the prism method: 11 primary sources, 1 descriptive study, 1 review study, 5 systematic reviews and 2 meta-analyses. The results show that MBI allows a considerable increase in attentional capacity, some executive functions and emotion regulation allowing better academic performance and better quality of life. In summary, mindfulness is an effective treatment that when combined with other programs and techniques allows complete treatment. However, it is necessary that the interventions are personalized and that the participants are committed for better results.
Downloads
References
American Psychiatric Association. (2013). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5®). American Psychiatric Pub.
Barbosa, I. P. R. C., Dos-Santos, C. R. B., Coutinho, M. M., De-Freitas, S. H. C., Barbosa, L. N. F., & Siqueira, D. M. (2024). Análise da eficácia de protocolo de mindfulness para crianças com transtorno de déficit de atenção/hiperatividade. Revista Brasileira de Terapias Cognitivas, 20. https://doi.org/10.5935/1808-5687.20240462
Camps, M., Sandín, M.P.i Amutio, A. (2021). Intervenció basada en mindfulness per a lamillora de les conductes probemàtiques en l’alumnat amb necessiats educatives especials. Revista Catalana de Pedagogía, 20, 3-25. https://doi.org/10.2436/20.3007.01.162
Cairncross, M., & Miller, C. J. (2020). The Effectiveness of Mindfulness-Based Therapies for ADHD: A Meta-Analytic Review. Journal Of Attention Disorders, 24(5), 627-643. https://doi.org/10.1177/1087054715625301
Coviello, B. M., Mello, E. D., Nunes, I. O., Albuquerque, M. E. N., Barbosa, M. J., Brandão, R. R., Da Silva Martins, V. P. B., & De Oliveira Augusto, J. A. (2022). Efeitos de uma intervenção baseada em mindfulness em crianças com TDAH. Cadernos de Pós-Graduação Em Distúrbios Do Desenvolvimento, 22(2). https://doi.org/10.5935/cadernosdisturbios.v22n2p139-142
Dalrymple, R. A., Maxwell, L. M., Russell, S., & Duthie, J. (2020). NICE guideline review: Attention deficit hyperactivity disorder: diagnosis and management (NG87). Archives Of Disease In Childhood Education & Practice, 105(5), 289-293. https://doi.org/10.1136/archdischild-2019-316928
Evans, S., Ling, M., Hill, B., Rinehart, N., Austin, D., & Sciberras, E. (2018). Systematic review of meditation-based interventions for children with ADHD. European Child & Adolescent Psychiatry, 27(1), 9-27. https://doi.org/10.1007/s00787-017-1008-9
Huguet, A., Eguren, J. I., Miguel-Ruiz, D., Vallés, X. V., & Alda, J. A. (2019). Deficient Emotional Self-Regulation in Children with Attention Deficit Hyperactivity Disorder: Mindfulness as a Useful Treatment Modality. Journal Of Developmental & Behavioral Pediatrics, 40(6), 425-431. https://doi.org/10.1097/dbp.0000000000000682
Lanchipa Cori, J. L., Porras Roque, M. S., & Centella-Centeno, D. M. (2024). Atención plena para disminuir la sintomatología de TDAH en escolares de Perú. Revista Vive, 7(20), 598–607. https://doi.org/10.33996/revistavive.v7i20.325
Lee, Y., Chen, C., & Lin, K. (2022). Effects of Mindfulness-Based Interventions in Children and Adolescents with ADHD: A Systematic Review and Meta-Analysis of Randomized Controlled Trials. International Journal Of Environmental Research And Public Health, 19(22), 15198. https://doi.org/10.3390/ijerph192215198
Llanos L, García D, González H, Puentes P. (2019). Trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) en niños escolarizados de 6 a 17 años. Pediatría Aten Primaria, 21(83), e101-8. https://acortar.link/XQCyyR
López I, Pastor S. (2019). Mindfulness y el Abordaje del TDAH en el Contexto Educativo. Rev Bras Educ Espec, 25(1), 175-88. https://acortar.link/oQHdN2
López V. (2023). Mindfulness para la mejora de la regulación emocional en el alumnado con Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad. Voces Educ, 8(15), 130-48. https://acortar.link/NWr4RH
Mariño Fontenla, V. Sanz Cervera, P. y Fernández Andrés, MI (2017). Efectividad del mindfulness en personas con TDAH: estudio de revisión. ReiDoCrea Revista Electrónica de Investigación Docencia Creatia. https://doi.org/10.30827
Mejía Rubio, A. D. R., Núnez Núñez, M., Flores Hernández, V. F., & Salazar, M. L. (2023). Efectividad del mindfulness en niños y adolescentes con diagnóstico de TDAH: Una revisión sistemática. LATAM Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales y Humanidades, 4(1). https://doi.org/10.56712/latam.v4i1.446
Santonastaso, O., Zaccari, V., Crescentini, C., Fabbro, F., Capurso, V., Vicari, S., & Menghini, D. (2020). Clinical Application of Mindfulness-Oriented Meditation: A Preliminary Study in Children with ADHD. International Journal Of Environmental Research And Public Health, 17(18), 6916. https://doi.org/10.3390/ijerph17186916
Schuman-Olivier, Z., Trombka, M., Lovas, D. A., Brewer, J. A., Vago, D. R., Gawande, R., Dunne, J. P., Lazar, S. W., Loucks, E. B., & Fulwiler, C. (2020). Mindfulness and Behavior Change. Harvard review of psychiatry, 28(6), 371–394. https://doi.org/10.1097/HRP.0000000000000277
Organización Mundial de la Salud. (2024, 10 octubre). La salud mental de los adolescentes. OMS. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/adolescent-mental-health
Palpan, J., Rodriguez, T., & Mego, A. (2020). Revisión sistemática de la efectividad de la terapia cognitiva basada mindfulness en el trastorno de déficit de Atención con hiperactividad. Teoría y Práctica: Revista Peruana de Psicología CPsP-CDR-I, 2(2), e32. http://revistateoriaypractica.com/index.php/rtyp/article/download/32/24
Prados, S. C. (2022). Mindfulness: una alternativa para afrontar el trastorno por déficit de atención con hiperactividad. Aula de Encuentro, 24(1), 213-242. https://doi.org/10.17561/ae.v24n1.7039
Valero, M., Cebolla, A., & Colomer, C. (2021). Mindfulness Training for Children with ADHD and Their Parents: A Randomized Control Trial. Journal Of Attention Disorders, 26(5), 755-766. https://doi.org/10.1177/10870547211027636
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2025 Nayeli Anahís Cargua Silva, Fabricio Alejandro Vásquez de la Bandera Cabezas, Karen Merizalde Torres, Ana Victoria Poenitz

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
Los autores que participen de los procesos de evaluación y publicación de sus ediciones conservan los derechos de autor y ceden a la revista el derecho a la primera publicación, tal como establecen las condiciones de reconocimiento en la licencia Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional (CC BY), donde los autores autorizan el libre acceso a sus obras, permitiendo que los lectores copien, distribuyan y transmitan por diversos medios, garantizando una amplia difusión del conocimiento científico publicado.
- Toda derivación, a partir de esta obra, deberá citar la fuente y a la primera publicación en esta revista. Se permiten derechos comerciales no lucrativos sobre sus contenidos.
- Los autores pueden realizar otros acuerdos contractuales independientes y adicionales para la distribución no exclusiva de la versión del artículo publicado en esta revista, es decir, podrán incluirlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro, siempre que indiquen claramente que el trabajo se publicó por primera vez en esta revista.
- Se permite y recomienda a los autores compartir su trabajo en línea, con la finalidad de intercambios productivos para una mayor y más rápida citación del trabajo como lo establece los efectos del movimiento ‘Acceso Abierto’.
- No puede aplicar términos legales o medidas tecnológicas que restrinjan legalmente a otros de hacer cualquier cosa que permita la licencia: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.es
- La Revista Científica es financiada completamente de los aportes realizados por nuestra entidad editora: Universidad Tecnológica Israel; por tal motivo, no establece cargos o cobros de ninguna índole a sus autores y colaboradores, así como tampoco genera pagos o remuneraciones de ningún tipo a ellos.
- Se asignará un Digital Object Identifier (DOI) a cada publicación.